Es coneix amb el terme d’amiant a una família de minerals metamòrfics i fibrosos constituïda principalment per silicats complexos de ferro, alumini i magnesi.
Aquest producte mineral ha estat àmpliament utilitzat en la indústria, en la construcció i en molts productes de consum per les seves propietats aïllants, de durabilitat i resistència als productes químics i a la calor; i al seu baix cost. L’any 2002 es va establir una prohibició de comercialització i ús de les fibres d’amiant i dels productes que contenien aquestes fibres afegides intencionadament. No obstant això, la normativa permetia l’ús dels articles que contenien aquestes fibres instal·lats o en servei abans de l’entrada en vigor d’aquesta normativa. En aquests casos es podria admetre aquest ús fins que s’eliminessin els materials o al final de la seva vida útil.
L’exposició a fibres d’amiant es produeix principalment a través de la via respiratòria i el risc de desenvolupament d’una malaltia relacionada amb aquestes fibres depèn de diversos factors: el tipus i característiques de les fibres, la intensitat i duració de l’exposició, l’exposició concomitant al tabac o altres agents cancerígens i les característiques individuals de la persona.
L’exposició a les fibres d’amiant pot afectar, principalment, els pulmons i la pleura; i provocar malalties com l’asbestosi i determinats tipus de càncer. L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC, en anglès) ha classificat les fibres d’amiant com a carcinògenes del grup 1 (carcinògenes per als humans), i estableix que poden causar mesotelioma i càncers de pulmó, laringe i ovari.
L’amiant és susceptible d’alliberar fibres quan es trenca o es tritura. Les fibres d’amiant poden alliberar-se a l’aire quan algun material que conté amiant és pertorbat durant el seu ús o en processos de demolició, manteniment, reparació i/o renovació d’edificis o habitatges.
El principal àmbit d’exposició a l’amiant es dona en determinades activitats ocupacionals relacionades amb operacions de demolició, manteniment, retirada, etc. de materials amb continguts d’amiant.
Els riscos per a la salut relacionats amb els materials amb amiant es pot donar si es trenquen o es desgasten, pel fet que es poden desprendre fibres que poden ser inhalades per les persones. Per tant, es pot conservar una instal·lació amb amiant sempre que aquesta estigui en bon estat, no presenti risc d’alliberament de fibres a l’ambient i no es manipuli. En el cas que s’observin materials que poden contenir amiant és convenient comprovar periòdicament que no hi hagi signes de danys o desgast i valorar-ne, si s’escau, la conveniència de retirar-los.
El passat mes d’octubre es van iniciar els treballs per a l’elaboració del Cens de l’amiant a Catalunya, que recollirà informació sobre instal·lacions que continguin aquest material, altament perjudicial per a la salut, tant en entorns públics com privats i implementar les mesures necessàries per a la seva gestió i erradicació. El cens s’elaborarà de forma dinàmica i per fases.
El Departament de la Presidència ha formalitzat un encàrrec a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per tal que elabori una cartografia on es delimitin les cobertes en alçada que puguin contenir fibrociment a tot el territori de Catalunya. Aquestes dades s’obtindran mitjançant vols de cobertura amb sensors hiperespectrals i el tractament i georeferenciació posterior de les dades.
L’encàrrec també inclou la creació d’una aplicació informàtica que incorpori aquesta primera capa d’informació, que permeti la visualització i l’explotació dels resultats obtinguts i que serveixi de base per completar el cens amb la resta d’informació necessària: presència d’amiant a ubicacions diferents de les cobertes, el seu estat de conservació, nivell de risc que suposa, etc.
Es preveu disposar d’aquesta primera capa del cens a final de 2023, la qual cosa permetrà dimensionar el problema i prioritzar les actuacions necessàries per tal d’assolir l’objectiu d’erradicar l’amiant de tots els edificis públics el 2028, i del conjunt del territori el 2032, tal i com marca la normativa europea.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat la Resolució ACC/1435/2023, de 27 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores que han de regir la convocatòria d’ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya.
La resolució conté tota la informació per tal que les persones beneficiàries es puguin posar a treballar per presentar les sol·licituds (requisits i incompatibilitats, quantia de la subvenció i intensitat de les ajudes, despeses subvencionables, documentació obligatòria que cal presentar amb la sol·licitud, etc.).
La resolució té dos annexos. Les persones beneficiàries de l’Annex I són els propietaris de béns immobles que continguin elements d’amiant procedents de la construcció que impulsin el seu desamiantatge, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i comunitats de veïns.
Es preveu que aquesta línia d’ajuts tingui una dotació econòmica de 10 M €.
Les persones beneficiàries de l’Annex II són els propietaris de béns immobles en els quals es desenvolupi o s’hagi desenvolupat una activitat econòmica i que continguin elements d’amiant procedents de la construcció que impulsin el seu desamiantatge, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades.
Per aquest tipus de beneficiaris, es preveu una dotació econòmica de 40 M €.
Per més informació contacta amb nosaltres pels canals habituals.
Fonts informació @gencat, @tv3cat, @icgcat.
